Crónica negra d’un diumenge a la Jonquera
Dijous, 17 de Gener del 2008Diumenge dia 13 de Gener del 2008, jugàvem contra la Jonquera. Era el primer partit de la segona volta del Senior Masculí. Començava un bon dia: dia de sol, esport, dinar tots junts. El dia es va anar girant, i de molt mala manera.
El partit no es va jugar. A l’arribar a la Jonquera puntuals, els jugadors rivals ens diuen que un company seu d’equip acaba de morir. Un atac d’asma va ser el causant. Un noi jove de 18 anys que no va poder arribar al partit. Des de la web de Sant Julià volem fer arribar el nostre condol, a la família del jugador i a tot el l’equip i club de la Jonquera.
Realment val la pena fer qualsevol cosa, la més senzilla que sigui, com si fos el teu últim partit.
L’alternativa al partit va ser un dinar d’equip a Cantallops. La foto n’és testimoni. Un dinar amb polèmica, amb ¿Concòrdia? i com sempre generada per tercers…
L’amo/cambrer/holando-belga-norueg-francés es va convertir en el pitjor àrbit del dinar: a Cantallops, no es beu el vi amb gaseosa ¡¡¡¿¿??!! , si el bacallà està sospitosament passat és culpa del teu paladar o olfacte, si el suggeriment de la casa són els cargols, no importa que aquests siguin no del 2007, sino del 2006… I el civet de senglar està boníssim, sempre que l’endemà et puguis aixecar del llit.
Però vaja prefereixo fer crònica del bàsquet que no pas del menjar, que com podeu veure de crítica culinària no en sé ni gota! Malauradament, no va ser un bon dia pel bàsquet.
Diumenge que ve, crònica contra el Castellò. Un bon repte per l’equip: comencen els 1×1 sanguinaris…
Salut a tots!