Crònica del Sant Julià - Castelló
Dilluns, 21 de Gener del 2008Avantmatx
Partit corresponent a la 2ª jornada de la 2ª volta. Diumenge, 21 de Gener, Sant Julià de Ramis, 10:30 hores.
El SantJu afrontava el partit contra el Castelló d’Empúries amb la moral pels núvols, després d’una increïble ratxa de mes quasi 2 mesos sense perdre (bueno, amb les vacances de nadal pel mig, però no vàrem perdre no?), i amb l’equip al complert (i alguns, després dels turrons, sobrecomplerts i tot).
Per la seva banda, el Castelló es presentava en una magnífica segona posició a la Lliga, amb només una derrota (contra el lider, l’Escala), i amb vestimenta renovada. A part d’aquestes tonteries, es presentava amb el millor jugador de la lliga, i amb un parell de pívots grosssos, grossos, grossos.
El partit (crònica en plan serio, alguna cosa s’ha de dir del partit no?)
1a meitat
El partit va començar amb una intensa defensa per part del Sant Julià, amb ajudes entre tots els seus jugadors, fet que va dificultar de manera notable la circulació de pilota del Castelló, que només podia anotar gràcies a la potència en el joc interior del seu número 23. Aquest esforç defensiu però no va anar acompanyat de massa encert en atac (menys el d’en Tita, que segons comentaris del míster a la mitja part portava 3 de 3 !!!!?!?????, quin partit mirava aquest home??????) , pel que es va arribar al descans amb el resultat 22 a 25 favorable al Castelló. Les espases estaven en alt.
Al descans, gran fotografia d’equip. S’havia d’aprofitar que hi erem tots, ves a saber quan es tornarà a repetir.
2a meitat
L’inici de la 2a meitat del SantJu va ser esperançador. Esperançador pels altres clar, que veien com el marcador s’anava decantant de manera lenta però segura cap al seu costat. Una de les típiques pájaras dels locals (de les de bàsquet, no de les pájaras que coneix en Xevi per les carreteres) va fer que el partit quedés pràcticament sentenciat en 5 minuts. El seu 15 se’n va enrecordar que era molt més bo que els altres, i les va començar a enxufar de tots costats. El Santju no trobava respostes al joc del rival, i l’escletxa en el marcador es va anar fent gran.
Es podria dir que els darrers 10 minuts de partit van sobrar pel Santju, menys per en Quim, que va fer un concurs de triples amb ell mateix a l´últim quart (suposem que el va guanyar).
Quan tothom s’esperava uns minuts finals aburrits va arribar el Show de l’Arévalo-Àrbitre, que va demostrar com es manté el criteri arbitral en totes les jugades (en totes les que li dona la gana, per la resta foten el que volen). En Dani es va guanyar una merescuda tècnica, després d’haver-se emprenyat amb en Xevi, amb l’àrbitre, amb el món i especialment amb ell mateix. L’Ivan va fer alguns dels seus Coast to Coast (que traduït vol dir costi el que costi, jo tiro pels meus ……) , i els pívots van confirmar el seu “domini” del joc interior. En fi, l’estil de joc típic del Sant Julià.
Finalment, el partit va acabar amb una justa victòria pel Castelló (per uns quants punts, no m’en recordo).
El millor del partit
Que es va acabar
El pitjor del partit
No disposo de temps suficient per complimentar aquest apartat de la crònica
El UNO x UNO
Shin – Chan : ALÉRGICO. A la pintura de dins la zona, com és habitual. Ens va deleitar amb els seus tirs exteriors, triple inclós. Però tu no jugues de pívot???? Se’l perdorna perquè els del Castelló eren molt grossos i feien por.
Àlex: CONCENTRADO. En els exàmens suposem, perquè lo que es pel partit……. Va arribar 5 minuts abans de la mitja hora que acostuma a arribar tard. Deixeu-lo que jugui, que és jove.
Xevi: MILIMÉTRICO. Va continuar demostrant, tal com havia fet a l’entreno de dimarts, la seva habilitat per tirar milimètricament desde sota l’anella a l’únic punt del taulell on la pilota mai entra.
Dani: TENISTA. 0-6 en triples, un set pel Castelló. Amb companys d’equip així no fan falta rivals.
Moi: ENAMORADO. A aquest noi ens l’han canviat. Anava saltant per la pista, flotant, sense tocar la bola, però ell amunt i avall……
Carles: BINARIO. 0-1 de la dreta, 0-1 de l’esquerra, 0-1 del mig. Com es pot comprovar, va formar una parella de tiradors letal amb en Dani. També el perdonem perquè, encara que no en fotés quasi cap a dintre, la Web és molt ben parida.
Quim: SUPERMANAGER. Va aconseguir maquillar els seus números amb un recital de tirs als darrers minuts de partit. Un triple són 3 punts de manager, 1 assistència serien 1 punt, per tant….. Tiro JO!!!!!! PAVOOOO!!!!! Sóc la canya en matemàtiques!!!!!!
Ivan: RECTILINEO. Com a bon aparellador, domina la linía, la recta especialment, la que va de sota un aro a sota l’altre, sense importar si pel mig hi ha 3 jugadors contraris, l’àrbitre, 2 companys sols desmarcats, … Dit això, va ser dels més encertats de l’equip.
Robert: AZUCARADO. Es sospita que fruit d’un xute de sucre de les xuxes amb les que ens atiborra, va sortir al 3r quart a tota pastilla, massa i tot. Quan li va baixar el subidón ja era massa tard.
Tita: TITANICO. L´únic jugador capaç de fotre bàsquet de revers amb un tiu un pam més alt davant d’ell, i fallar solet de sota la cistella (perquè si de revers no la fés però si que fallés de sota aro no seria l’únic, d’aquests en tenim uns quants). Ben marcat pels contraris, es va apagar a la 2a part.
Comentaris post – partit
L’Ivan, sobre el contratac on tenia SOOOOOOOOOOL l’Àlex i no li va passar la pilota va comentar: “Ahir a la nit vaig estar muntant uns mobles a casa, i m’ha quedat una mica de cola d’impacte a la mà dreta. No he pogut deixar anar la pilota, se m’ha enganxat (confirmat, aquest cronista va veure com s’enduia la pilota cap a casa clavada a la ma).
Per la seva banda, en Quim va dir “en la primera part, en la jugada en què he fet una penetració amb l’esquerra tallant pel mig de la zona, i la pilota quasi rebenta el taulell, m’he adonat que soc un pavo superfort, i que necessitava tirar de més lluny si no volia passar-me de força. Per això al final de partit he decidit tirar repetidament de 8 metres “ . La veritat és que l’encert en aquests llançaments va ser notable.
En Dani per la seva banda declarà en acabar el partit que “si em poso ara a fer la crònica, no em deixen tornar a l’equip. Val més que m’esperi fins dilluns”.
En Moi va comentar “Quine merdete de partit heu fet. Sort que ahir vaig mirar una peli de la …….. i estava tremenda”.
Més expressiu va ser en Tita, dient “la clau del partit ha estat que m’han deixat de fer faltes. Algú els deu haver xivat que si no em fan falta no en foto ni una. Que cabrons. Me’n vaig a fer la migdiada va afegir.”.
El Mister Muriscot positiu com sempre, va dir “Calçotada el dia 24 de Febrer. Estem estudiant si aquest any, en comptes del grup de teatre còmic, fem sortit un parell dels meus nanos amb una pilota entre les mans. I jo dirigint els moviments amb la pissarra”. L’èxit està assegurat amb aquest cartell.
L’ Àlex va dir “ A quina hora comença el partit? Ja hem jugat?????????
Dit i fet, aquí la teniu. La 1a crònica de la nova Web del Sant Julià. Esperem que les properes es puguin fer sobre partits més alegres. I espero que ningú s’emprenyi, els comentaris són bastant light no????
Fins la propera!!!!
Loading ...
el Gener 21st, 2008 a las 11:00
Collons quin nivell de crònica!! genial. Felicitats!!! la pròxima setmana faré un “corta i pega” i ja la tindré feta jijijij
el Gener 21st, 2008 a las 19:33
uff, quin nivellarro… però tu no treballes???
difícil de superar…
el Gener 21st, 2008 a las 19:44
Bravo Dani! curradíssima!
haig de dir que he rigut una bona estona, i que l’he llegit més de 2 cops. Em mola molt.
No pot ser, que a la mitja part estiguéssim més que emocionats per a guanyar el partit, i marxem tots ralladíssims. Perquè diria que tots vam arribar a casa rallats.
No va anar bé ni la foto, perquè nanos, sortirem suats. Gràcies roockie!
Políticament correcte Dani: de Voluntarios en podíem haver sortit uns quants. Y de Cansados també.
Com alusió personal, ni la web se’m perdona. Diumenge no l’hagués fotut ni a un cove.
Bona la nota final de l’Ivan fent un contraatac, 2 contra 1 (l’1 era el millor jugador del mon), i te la piques com un senyor. Ivan, jo t’excuso perquè sé que no el vas veure l’Alex SOOOOOL.
Voto MVP de la Jornada: Emili.
C.
el Gener 22nd, 2008 a las 08:12
Visto lo visto m’agafo un dia sabàtic.
Només es valoren les coses quan no es tenen…
M’apunto al MVP de la jornada: La chicota de’n Moisès. I els ositos de l’Haribo de’n Robert.
Apa, que vagi bé contra el Celrà.
el Gener 22nd, 2008 a las 08:34
Per fi escric alguna cosa a la web. Dani està molt be la crònica. Aquest mati a la feina, que no tenia gaire gent, l’he llegit i encara estic rient. Jo voto que l’hauries de fer sempre, es broma!!!, que al final mataries algú. Espero que avui no es ratlli ningú al partit contra el Celrà i siguem un quants. No vindràs Tita?.
el Gener 22nd, 2008 a las 10:34
Chappeau Dani!
Em trec el barret…gran crònica.
Sort que la vas fer light, i a més et vas esperar un temps prudencial…no crec que t’haguèssim fet fora del equip, però poder l’apartat crònica i valoracions haguessin passat a la història,jejejeeje.
Felicitats,has conseguit posar-hi un toc d’humor a lo que podria haver segut una carniceria.
Com a al·lusió personal, el fet de anar amunt i avall, més que enamorado, si era per a un voluntarioso.
I Tita…si va ser la MVP la meva xicota…per la nit em va fer dues fintes que em van deixar amb la cintura enguixada… ;P
Moi
el Gener 22nd, 2008 a las 10:37
Ufff..m’ho deixava!
Felicitats Carles, veig que la pàgina web va creixent i la cosa s’anima.
Moi
el Gener 22nd, 2008 a las 10:53
Moi, ets un fantasma… a la nit no et devies ni aguantar… xD
el Gener 22nd, 2008 a las 14:12
si ja no s’aguantava durant el dia…
Moi, era la que hi havia a la grada i hi vares anar dp del partit???
el Gener 24th, 2008 a las 15:19
no sé com sou els jugadors del santju, però si en xinxan juga més de 6 minuts per partit heu de ser uns PETARDOS… mira que és dolent, la mare que el va parir!!
salut!
A.
el Gener 24th, 2008 a las 17:54
aquest tal Alfons es el meu germà graaaaaaaaaan, pq es mooolt gran de vell.
el Gener 24th, 2008 a las 18:22
sóc el teu germà llest… i feia el mate a les grosses (quan era menys gran…) i no deia que saltava quan em posava de puntetes!!
salut!
A.
el Gener 24th, 2008 a las 19:00
que collons llest, si has estudiat magisteri… a mes jo no salto jo tiro, saltar es de kangurs.
Carles fes-li una web com deu mana.
el Gener 25th, 2008 a las 08:56
jo tampoc entenc els més de 6 minuts…
el Gener 25th, 2008 a las 08:56
tu ets el germà bo de la familia?
el Gener 25th, 2008 a las 09:20
per descomptat, sóc el germà bo, llest, guapo i simpàtic… no ho havies notat? ah, i modest també!
salut!
A.
el Gener 25th, 2008 a las 10:21
…. però si sembles en Farruquito!! si ets tan bo perquè no vens un dia a entreno??
el Gener 25th, 2008 a las 19:19
Ep nens!. Això sí que és una crònica currada i no com la que es feien al meu temps,…
Ens veiem a la calçotada (que no falti ningú)