CRÒNICA l’ESCALA “B” - AB SANT JULIÀ DE RAMIS
Diumenge, 10 de Febrer del 2008SANG, SUOR I LLÀGRIMES.
Partit corresponent a la 5ª jornada de la 2ª volta. Dissabte, 9 de Febrer, L’Escala, 20:30 hores.
El dissabte el desplaçament ens va portar fins a casa del líder invicte de la categoria, l’Escala B, un equip molt potent fisicament i amb pívots contundents, alers ràpids i tiradors i bases abilidossos, un equip fet a la nostre mida.
L’escalfament del partit ens feia preveure una bona sortida, tothom concentrat, animat, amb ganes de jugar i fer-ho be, encara que moments abans de començar la roda d’entrades a més d’un ens va entrar complexe de baixets ja que realment els jugadors de l’Ecala feien patxoca.
SANG : Tot a punt per comença el partit, salt entre dos… i ens emportem la primera bola, i a més fem el bàsquet, collons quin inici, gairabé un miratge, el primer quart es va convertir en un esforç constant de tot l’equip per evitar que l’Escala se’ns emportes per davant, gran concentració en defensa per aturar el seu joc ràpid i les seves entrades al rebot d’atac, a l’altre cistella, ens haviem d’arreglar a jugar contra jugadors de l’ordre de 15 cm més alts que nosaltres amb uns braços interminables.
Al final de quart, anem a la banqueta amb un marcador més que acceptable de 19-14, l’objectiu del primer quart ha quedat assolit, intentar que el partit duri mes de 10 minuts, encara que ens va costar SANG.
SUOR : El segon quart comença i sembla que el mínim nerviosisme i respecte que haviem demostrat en l’arrencada del partit poc a poc va desapareixent i ne’m prenent més riscos en atac, tirem amb més encert desde 6.25 i la defensa de l’Escala poc a poc s’ha d’anar obrint, l’equip sembla que comença a funcionar de veritat. Pel que fa a la defensa, l’equip demostra una gran intensitat i sacrifici amb constants canvis en defensa entre els nostres pívots i continuades ajudes dels jugadors de perímetre per evitar les penetracions dels alers rivals, vam arribar al descans xops en SUOR.
Al descans anem cap al vestidor a recuperar l’alé perdut durant els primers 20 minuts, el míster ens anima a continuar amb el rumb que portem i la xerrada no dura més de 3 o 4 minuts mal comptats, senyal de que les coses s’estaven fent prou be.
LLÀGRIMES : L’Escala va començar el tercer quart amb un propòsit clar, augmentar la seva intensitat en defensa per no deixar-nos jugar amb comoditat, descentrar-nos i així escapar-se en el marcador, nosaltres per la nostra part ho teniem força clar, posar el coll en cada segon que estàvem a pista, però incomprensiblement, el nostre rendiment va baixar en picat, el punt d’inflexió van ser els més de 5 minuts sense anotar en aquest tercer quart, ja que la nostre defensa va permetre les mínimes frivolitats a un equip superior al nostre fisicament. Tot i que el pitjor encara estava per arribar en l’últim quart, les LLÀGRIMES.
Impotència i resignació son les úniques paraules que poden definir el final de partit que ens tenia preparat l’Escala amb una ratxa de 7 triples pràcticament seguits, aixó va fer que abaixessim els braços definitivament i el marcador s’abultés innecessàriment fins a la diferència de 30 punts al marcador que sense cap mena de dubte no fan justícia a l’esforç demostrat a la primera meitat del partit.
ELS PARCIALS
1º Quart (19-14): aguantem la primera empenta
2º Quart (21-23): perdem la por en atac i juntament amb una bona defensa els hi guanyem el quart, que n’aprenguin !!!
3º Quart (23-11): l’Escala surt molt fort en defensa i aconsegueix reduïr la nostre anotació
4ª Quart (30-15): m’acabo de donar un cop contra la taula i he perdut la memòria. Brutal parcial de l’Escala aconseguint 7 triples.
EL MILLOR
- No haver perdut la cara al partit durant la primera meitat.
- La col·laboració que hi va haver entre tota la plantilla
- Els ànims i la solidaritat demostrats durant tot el partit.
EL PITJOR
- Indubtablement el nostre tercer quart.
- No haver sigut nosaltres els dels 7 triples seguits
EL SEGUIMENT 1X1
4 – Dani: EFECTIU – va estar molt actiu en atac durant tot el partit, sens dubte un dels jugadors més en forma del Santju a aquestes alçades de temporada.
5 – Carles: REVOLUCIONAT – Va estar eclipsat pels passos cap al final del partit, amb moltes ganes de col·laborar amb l’equip va estar massa accelerat en algunes fases del partit. En defensa bona feina.
6 – Xinxan: de la seva actuació en parlaré “Phuket”
7- Ivan: MOTIVAT – Va tornar a un pavelló amb bons records. Durant el tercer quart es va mostrar incisiu intentant trencar la defensa amb penetracions.
8 – Robert: DISCRET – Va estar ajudant a l’equip en tasques fosques com la defensa, en aquest partit poc participatiu en atac.
9 – Xevi: BATALLADOR – Juntament amb la resta de pívots es va haver d’enfrontar amb jugadors forts fisicament i va haver de lluitar molt sota els taulers. Hi va haver fases del partit on va estar domintant el joc a la pintura.
10 – Tita: DEFENSIU – Va intentar posar ordre sota la nostre cistella, fins i tot es va atrevir a fer algún tap.
11 – Quim: DIRECTOR – En el segon quart ens va mantenir tots a ratlla i va funcionar, marcant jugada i evitant que la gent perdés el nord, a més va fer una molt bona tasca en atac.
13 – Moi: TAPAT – L’embergadura dels pívots rivals el va afectar en excés i no va trobar el seu lloc a la pista en atac.
15 – Àlex: PARTICIPATIU – Els moments que va estar sobre la pista va estar be en defensa evitant que el base baixés amb velocitat i en atac es va destapar amb un parell de triples.
Mister: Ens va mantenir en el bon camí fins que les coses es van trencar definitivament a l’últim quart. Va rebre les felicitacions de l’entrenador rival.
Afició: Van estar animant en tot moment tot i que desde la pista no s’escoltava prou be.
#modo risas: on#
Quim: “fem 5 oberts i tots quiets collons !!!”
Carles: “pero si a l’academia de classes de ball ho faig de conya, 1,2,3,4,5…. paaaaaassossssss, uuuhhhhh !!!!!”
Robert: “pero si el meu cosí i jo hem dinat el mateix !!!”
Xevi: “Sant Narcís oe oe oe !!!”
Moi: “…Vaia xapa m’han pegat, es com aquella d’aquell partit de la lliga taiwanesa que vaig veure l’altre dia…..”
Tita: “pero si no li he tocat la mà en aquesta xapa, només he tocat bola”
Dani: “quina colla d’arreplegats que estem fets, ai si tingués 5 anys menys”
Àlex: “avui que arribo a l’hora i ningú em diu res, per cert dimecres a quina hora era l’entreno ?”
Ivan: ”…quina merda de partit que hem fet, quina merda…”
Mister: “els hi prepararem una sorpresa, ens posem en 1-3-1 i que vinguin, jejeje”
#modo risas: off#
Fins al proper partit !!!
Loading ...
el Febrer 11th, 2008 a las 00:31
Molt bé nen….t’has currat el canvi en la imatge de la crònica….I si en lloc de jugar ens presentem tots a concursos de monòlegs o al festival del humor?…amb les nostres cròniques arrasem segur!
jo…tapat?…ésta setmana més bé diria TXAPAT!!!
entre divendres(em va entrar algo a l’ull i no vaig veure bé que em venia la noia aquella) i dissabte(a estos els vaig veure massa bé…) ja n’he tingut prou fins a final de temporada…que es preparin els pívots que venen que ara em toca a mí!
PD:alguna ànima caritativa que tingui l’acta em pot dir quants de punts vaig fer a Vilablareix?..
un partit que en faig…i no tinc ni idea de quants en son…patiu pel dia que hagi de fer la crònica jo amb la memòria que tinc..jejejejeje
el Febrer 11th, 2008 a las 13:32
BONA CRONICA IVAN. PER CERT L’ENTRENADOR CONTRARI VA COMENTAR QUE EREM DELS POCS EQUIPS QUE PODIEM AGUANTAR DOS QUARTS TANT JUSTOS AL MARCADOR, TAMBÉ S’HAVIA TROBAT A LA PRIMERA VOLTA QUE A CASA NOSTRE ELS HI VA COSTAR ENTRAR AL PARTIT. VA COMENTAR QUE FINS I TOT ELS VAM OBLIGAR A POSAR-SE EN ZONA VOLGUEN DIR QUE MAI SI ACOSTUMENT A POSAR. PER TOT AIXÒ I SOBRETOT PER L’INTENSITAT QUE VAU TENIR TOTS FINS QUE ENS VAN FER UN RECITAL DE TRIPLES US FELICITO PEL PARTIT.
P.D.: HI HAVIA CONCERT A CASTELLO DE HOTEL COCHAMBRE ERA CERT, QUE CABRONS !!!
P.D.: SEMBLA QUE AL FINAL EN CARLES ES CASA !!!!
“UNA DE GAMBAS”
el Febrer 11th, 2008 a las 14:46
Sí, jo també en sóc testimoni que no ho va negar com sempre.
Va dir un: todo se andará… potser…
Val a dir que anava torrat i això no sé és un atenuant davant el jutge…
el Febrer 11th, 2008 a las 16:59
Bé Ivan. Al·lucino amb el nivell de cròniques; estic amb en Moi que al final destacarem més com a cronistes que no pas com a basquetbolistes. El modo Risas On -> molt bo.
Encara no entenc com tenim quarts que tenim tant de baixon. La diferència entre la primera i la segona part van ser ells o nosaltres?? ens ha passat el mateix que l’Olot però a l’inrevés. Em nego a pensar que és un tema de físic.
Una cosa: estic d’acord que ens fotessin 7 triples seguits, però cal dir que uns quants estaven sols. 1 dels 7 va ser in my face, però és que no vaig aixecar ni el braç per puntejar. Podria extrapolar aquest cas pels 9 que érem.
Per altra banda, com veig que s’està convertint en el tomate, deixeu-me defensar: les paraules contundents del Mister són falses… era UNA D’ESCAMARLANS!! Sí Tita, és un atenuant, i en el meu cas doble, torrat sóc molt dèbil. No em caso encara.
el Febrer 11th, 2008 a las 18:13
No vaig veure el partit, però pel que sembla n’esteu tots força contents. Felicitats!
Nosaltres seguim en la línia… sense jugar!
el Febrer 11th, 2008 a las 18:38
a mi em sembla que si ajuntem les cròniques podem (us faig d’editor) treure un llibre mediàtic per sant jordi: “cròniques del desconcert- la cara aculta del bàsquet”
per cert, el nen (xin xan per vosaltres) presumia de wifi a l’hotel, però o bé està en un cul de món o bé no “se siente las piernas” (no cal oblidar que és el seu viatge de noces, o no ho sabíeu?)
salut!
A.
el Febrer 16th, 2008 a las 16:46
Hola, marxo 15 dies i perdeu de 30??? es que no us puc deixar sols!!
Per cert Fofo, el Wifi era previo pago. Vaig pagar i desde la PDA no podia deixa comentaris… ja saps akest informatics monten una impresora i ja son experts..